Les tradicions dels pescadors persisteixen en un paisatge de salines, platges de sorra blanca i aigües turqueses, amb solitàries cales i fars per descobrir
A l’extrem sud-est de Mallorca un antic poble de pescadors ha tingut un canvi radical en les últimes dècades gràcies al turisme. Tanmateix, la ràpida expansió urbanística no ha liquidat la forma de vida de molts pescadors, que continuen capturant gegantines tonyines com generacions enrere, ni la mil·lenària història que emana de les salines de la zona.
A la Colònia Sant Jordi es pot veure aquesta unió entre passat i present, amb els blocs construïts per al turisme al costat d’antigues cases de pedra, en un poble on la major proposta gastronòmica i comercial es concentra al petit passeig marítim que allotja el port esportiu.
Encara que, si algú busca racons aturats en el temps, pot passar pels nuclis propers de Les Salines (amb la seva bonica plaça envoltada de cases blanques) i Santanyí, on al seu mercat setmanal es pot atrapar un esperit poblerí més tradicional.
Les Salines i Santanyí són pobles que, amb la Colònia Sant Jordi, presenten una estampa diferent del sud de Mallorca
També es pot trobar al poble de pescadors de Cala Figuera, amagat entre els penya-segats rocosos tapissats de pins i figueres.
Les cases blanques amb les seves finestres i portes verdes li donen un toc cromàtic per recordar, i gràcies a l’absència de platges, ha quedat fora de l’abast de l’excavadora urbanística.
Les illes de Cabrera
Aquesta zona de Mallorca és per venir a trobar-se amb la natura. Per exemple, des dels amarradors de Sant Jordi salpen les excursions a l’arxipèlag de Cabrera, un conjunt de 19 illots d’una bellesa impactant, verger de biodiversitat i llar d’un gran nombre de petits rèptils, aus marines i mamífers.
Tanmateix, la gran riquesa és sota les seves aigües turqueses, amb 500 espècies de fauna marina, com ara orades, llobarros, anfossos, pops, eriçons, tortugues i sípies.
Les platges de la Colònia Sant Jordi
La bellesa de Cabrera competeix amb els atractius naturals que hi ha prop de la colònia, com la platja d’ Es Trenc, amb les seves sorres blanques i les seves aigües clares que semblarien haver estat traslladades del Carib.
Amb 2,5 km és la més llarga de Mallorca, cosa que garanteix solitud a molt poca distància del poble.
A banda i banda del petit nucli urbà es desplega un reguitzell de més platges i cales, a algunes de les quals només es pot arribar en barca, com les excursions que ofereix l’ empresa Náutica Colonia.
Una d’elles és la preciosa i solitària Cala Marmols, d’accés força complicat si algú s’anima a arribar-hi a peu; la d’ Es Caragol i la seva abundant fauna submarina gràcies a la gran presència de posidònies; la de Tugores que permet fer snorkel en aigües de poca profunditat; o la d’ Es Carbó amb algunes de les aigües més transparents del lloc.
Fars i roques
Amb el vaivé de l’embarcació es divisa el Far de Ses Salines, silenciós vigilant d’aquestes costes escarpades que va ser inaugurat el 1863 al punt més meridional de l’illa, i al qual també es pot arribar després d’una intensa marxa de senderisme de cinc hores pels penya-segats des del Cap de Ses Salines.
També en barca s’arriba a la curiosa formació natural d’ Es Pontàs, un arc de roca que emergeix entre les aigües clares i que és un dels punts més buscats pels caçadors de capvespres per pujar a Instagram.
Aquest caprici geològic de la natura també es pot veure des de la costa, assegut als bancs que hi ha al mirador d’Es Pontàs.
Les salines
Però sens dubte un dels paisatges més surrealistes són les Salines d’Es Trenc. Es tracta d’una zona declarada Àrea Natural d’Especial Interès que, des dels temps del neolític, produeix sal per l’evaporació de l’aigua del mar.
L’explotació de la sal marina es remunta al neolític; la combinació de sol, vent, escassa humitat i les tècniques tradicionals permet elaborar diferents tipus de sal marina, com les 10.000 tones anuals que produeix la companyia Salinas de Levante.
És una feina artesanal que es fa durant els mesos d’estiu, en què els obrers rasclen la capa superficial i aboquen el producte en cistells per treure’n l’aigua i que acabi d’assecar-se sota un sol de justícia.
És una feina dura que es fa abans que arribi el capvespre per evitar que la humitat de l’aire dissolgui els cristalls de sal.
El ronqueo de la tonyina
Una altra activitat que roman inalterable amb el pas del temps és el ronqueo de la tonyina, el procés de tall i especejament d’aquests gegantins peixos.
És una tècnica que es fa, sobretot, entre abril i maig, quan la tonyina salvatge migra cap a aigües més càlides per fresar, i al llarg de juny quan torna a l’oceà Atlàntic.
De cada peça se’n poden extreure unes 25 parts comestibles, que es preparen en plats de tota la vida i en d’altres més sofisticats com els que s’ofereixen al restaurant Salicornia, situat en primera línia de mar com a part de l’ hotel Honucai.
Allà el xef Pablo Tomás (que ha passat per Drolma y El Bulli) fa una interessant relectura dels plats tradicionals mallorquins, que s’ofereixen en un espai decorat com una extensió del mar.
És la mateixa estètica de l’ Honucai, hotel boutique de 78 habitacions que és un dels pocs que, a més de serveis com el seu solàrium, sales de reunions i la seva sofisticada terrassa The Top, té tot preparat per rebre ciclistes i oferir des de taller de reparació fins a zones de rentat.
I si un té ganes de sortir a pedalar però no té bici, no importa: aquí se’n poden llogar i deixar que es descobreixin nous paisatges del sud de Mallorca.