Colònia Sant Jordi: el racó de Mallorca on el temps s’ha aturat.

Les tradicions dels pescadors persisteixen en un paisatge de salines, platges de sorra blanca i aigües turqueses, amb solitàries cales i fars per descobrir.

A l’extrem sud-est de Mallorca un antic poble de pescadors ha tingut un canvi radical en les últimes dècades gràcies al turisme. No obstant això, la ràpida expansió urbanística no ha liquidat la forma de vida de molts pescadors, que segueixen capturant gegantins tonyines com generacions enrere, o la mil·lenària història que emana de les salines de la zona.

A la Colònia Sant Jordi es pot veure aquesta unió entre passat i present amb els blocs construïts per al turisme amb antigues cases de pedra, en un poble on la major proposta gastronòmica i comercial es concentra en el petit passeig marítim que allotja el port esportiu.

Encara que si algú busca racons aturats en el temps pot passar pels propers nuclis de Les Salines (amb la seva bonica plaça envoltada de cases blanques) i Santanyí, on en el seu mercat setmanal es pot captar un esperit vilatà més tradicional.

Les Salines i Santanyí són pobles que amb Colònia Sant Jordi presenten una estampa diferent del sud de Mallorca.

També pot trobar-se en el poble de pescadors de Cala Figuera, amagat entre els penya-segats rocosos tapissats de pins i figueres.

Les cases blanques amb les seves finestres i portes verdes li donen un toc cromàtic per recordar, i gràcies a la seva absència de platges, ha quedat a salvaguarda de la topadora urbanística.

Les illes de Cabrera

Aquesta zona de Mallorca és per venir a trobar-se amb la natura. Per exemple, des dels amarradors de Sant Jordi salpen les excursions a l’arxipèlag de Cabrera, un conjunt de 19 illots d’impactant bellesa, vergel de biodiversitat i llar d’un gran nombre de petits rèptils, aus marines i mamífers.

No obstant això, la gran riquesa està sota de les seves aigües turqueses, amb 500 espècies de fauna marina, com daurades, llobarros, meros, pops, eriçons, tortugues i sèpies.

Les platges de la Colònia Sant Jordi

La bellesa de Cabrera competeix amb els atractius naturals que hi ha prop de la colònia, com la platja d’Es Trenc, amb les seves sorres blanques i les seves aigües clares que semblarien haver estat traslladades del Carib.

Amb 2,5 km és la més llarga de Mallorca, la qual cosa garanteix soledat a molt poca distància del poble.

D’un costat i de l’altre del petit nucli urbà es desplega un rosari de més platges i cales, que en algunes d’elles només es pot arribar són en vaixell, com les excursions que ofereix l’empresa Nàutica Colonia.

Una d’elles és la preciosa i solitària Cala Marmols, d’accés bastant complicat si algú s’anima a arribar-hi a peu; la d’Es Caragol d’Es Caragol i la seva abundant fauna submarina gràcies a la gran presència de posidònies; la de Tugores Tugores que permet fer snorkel en aigües de poca profunditat; o la d’Es Carbó amb algunes de les aigües més transparents del lloc.

Fars i roques

Amb el vaivé de l’embarcació es divisa el Far de Ses Salines,silenciós vigilant d’aquestes costes abruptes que va ser inaugurat en 1863 en el punt més meridional de l’illa, i al qual també es pot arribar després d’una intensa marxa de senderisme de cinc hores pels penya-segats des del Cap de Ses Salines.

També en vaixell s’arriba a la curiosa formació natural d’Es Pontàs, un arc de roca que emergeix entre les aigües clares, i que és un dels punts més buscats pels caçadors de capvespres per pujar a Instagram.

Aquest caprici geològic de la naturalesa també es pot veure des de la costa, assegut en els bancs que hi ha en el mirador d’Es Pontàs.

Les salines

Però sense dubte un dels paisatges més surrealistes són Les Salines d’Es Trenc. Es tracta d’una zona declarada com a Àrea Natural d’Especial Interès, que des dels temps del neolític produeix sal per l’evaporació de l’aigua del mar.

L’explotació de la sal marina es remunta al neolític, i ja havia estat reconeguda per

La combinació de sol, vent, escassa humitat i les tècniques tradicionals permeten elaborar diferents tipus de sal marina, com les 10.000 tones anuals que produeix la companyia Salines de Llevant.

És un treball artesanal que es realitza durant els mesos de l’estiu, en què els obrers rastellen la capa superficial i aboquen el producte en cistells per treure l’aigua i que acabi el seu assecat sota un sol de justícia.

És un dur treball que es realitza abans que arribi el vespre per evitar que la humitat de l’aire dissolgui els cristalls de sal.

El ronqueig de la tonyina

Una altra activitat que roman inalterable amb el pas del temps és el ronqueig del tonyina, el procés de tall i desballestament d’aquests gegantins peixos.

És una tècnica que es realitza, sobretot, entre abril i maig quan la tonyina salvatge migra a aigües més càlides per desovar, i al llarg de juny quan torna a l’Oceà Atlàntic.

De cada peça es poden extreure unes 25 parts comestibles, que es preparen en plats de tota la vida i en altres més sofisticats com els que s’ofereixen en el restaurant Salicornia, situat en primera línia del mar com a part de l’hotel Honucai.

Allí el xef Pablo Tomàs (que ha passat per Drolma i El Bulli) fa una interessant relectura dels plats tradicionals mallorquins, que s’ofereixen en un espai decorat com una extensió del mar.

És la mateixa estètica de l’Honucai, hotel boutique de 78 habitacions que és un dels pocs que, a més de serveis com el seu solàrium, sales de reunions i la seva sofisticada terrassa The Top, té tot preparat per rebre a ciclistes i oferir des de taller de reparació fins a zones de rentat.

I si algú té ganes de sortir a pedalar però no té bici, no importa: aquí es poden llogar i deixar que es descobreixin nous paisatges del sud de Mallorca.

https://www.economiadigital.es/tendenciashoy/viajeros/destinos/mallorca-colonia-sant-jordi.html